La Primera, esgotada de tantes anades a les urnes, ja no sap si votar serveix de res, sobretot veient com l’extrema dreta guanya terreny. Els Galerons han decidit casar-se, i mentre ella somia desperta amb el vestit i les flors, ell s’angoixa fent números, tot i que, al final, l’amor i la festa el convenceran. La Pobra, en canvi, no està per celebracions: compartir pis i no arribar a final de mes ja és prou drama, i el teatre queda fora del seu pressupost. Mentrestant, la Cordonera, filla de forners, veu com les noves cafeteries inunden la vila, però no es quedarà de braços plegats i ja maquina com girar la truita.

La Primera va alçar la veu en defensa de l’escola en català, mentre criticava les obres que havien deixat mitja Vilafranca aixecada com un camp de batalla. Els Galerons, cansats de la rutina, fantasegen amb nous horitzons més enllà de la monogàmia. Un trio? Una orgia? Encara no ho tenen clar, però el debat està servit. La Pobra, en canvi, té preocupacions més terrenals: la llum pels núvols, la gasolina intocable i fins i tot el menjar convertit en un luxe. I la Cordonera, amb la mirada posada en la desaparició del comerç local i la manca d’oci nocturn, ja pensa en una manera de donar vida a la vila abans que es mori d’avorriment.

La Primera no es va estar de dir que la democràcia és un teatre i que l'alcalde pactaria amb qui fos només per tenir la cadira assegurada. Els Galerons, amb vestits nous i mirades plenes de picardia, jugaven a posar-se gelosos l’un a l’altre, tot i saber que no hi ha ningú més que els faci el pes. La Pobra, desesperada amb el canvi climàtic i la pèssima qualitat del menjar, va intentar fer-se un hort i fins i tot pescar, però va topar amb la realitat: tot està controlat pels de sempre. I la Cordonera, amb ulls de llesta, va veure clar que el negoci de veritat és ser administrador, perquè allà hi passen molts diners. Amb una ex-gitana a càrrec, el ball ja ha aconseguit millores, i ella ja fantasieja amb un futur on cinc gitanos remenin les cireres.