El Ball de les Gitanes de Vilafranca
Història
La primera referència concreta que trobem del ball a Vilafranca és de l’any 1805; des d’aleshores la seva presència és una constant al llarg de més de 200 anys i esdevindrà un element indispensable de la Festa Major de Vilafranca.
Al segle XIX, el grup estava format íntegrament per homes, la meitat dels quals es transvestien de dona per interpretar els papers femenins, aportant al conjunt un aspecte pintoresc. Això dura fins als anys 20 quan tots els homes adopten la vestimenta masculina com a pròpia. No serà fins el 1935 que les dones s’incorporaran al ball vestides a l’andalusa, introduint una nova estètica que es mantindrà fins a finals del segle XX.
És a la dècada dels 80 del segle XIX quan la comunitat gitana de Vilafranca va agafar pel seu compte el ball, cosa que van dur a terme amb devoció fins al 1999, moment en què el col·lectiu gitano per manca de relleu generacional deixarà de ballar la dansa. Aquestes famílies van aportar una peculiaritat única en aquest tipus de dansa: ser un ball de gitanes ballat per gitanos autèntics.
A partir del 2001 es reorganitza el ball i es forma íntegrament per paios i paies. El nou grup, nascut fruit d’un treball de recerca i reinterpretació de la dansa, incorpora aspectes que havien deixat de fer-se (evolucions coreogràfiques, puntejos, peces musicals...), un nou vestuari que oblida l’estètica andalusa femenina i evidencia un cert regust de temps antic, i revisa i reestructura la part textual, incorporant antics personatges i realitzant una petita representació entre parelles de gitanos que repassen de forma satírica aspectes de la vida social.
El Pal
El pal és l'emblema i el símbol del grup, totes les gitanes desenvolupen la dansa al seu voltant. Des dels seus origens representa l'antic Arbre de Maig, amb el que es celebra el retorn de la primavera i l'inici de les collites. Està fet completament de fusta, medeix tant d'alt i té el mateix gruix que una ampolla de cava. Vernissat de cap a peus i coronat amb un ram de flors alegres, hi surten les 8 cintes amb les que ballen les gitanes. Aquestes segueixen la gamma cromàtica del ball: el blanc, el groc, el vermell i el verd, sent les de color clar per les gitanes i les de color fosc pels gitanos.
La Dansa
Les Gitanes és un ball folklòric que té diverses actuacions coreogràfiques, la majoria d'elles es desenvolupen entorn del pal, fent-lo protagonista. Hi participen 12 persones i totes elles tenen la seva funció per a la coreografia. Hi trobem el Capità, que és qui dóna la veu d'entrada al ball, però que es manté allunyat de l'escena mentre sona la melodia. L'Estaquirot està al centre aguantant el pal del que 4 parelles de balladors agafen les cintes fent-les trenar entre elles. A la vegada hi ha una parella de balladors que ballen lliurement al voltant d'aquests sense cinta, són els Galerons.
El Ball de cintes és la posta coreogràfica més habitual del ball. En la que els balladors trenen les seves cintes entre elles, saltant al ritme de la música i donant voltes molt alegrament. Aquest ball consta de diferents figures:
Cordó: Els 8 balladors ballen entorn del pal creant una trena de 8 cintes que envolta el pal.
Trena: La meitat dreta i esquerra ballen independentment fent una trena de 4 cintes sense envoltar el pal.
Cordó-Trena-Cordó (CTC): És un ball especial que es balla exclusivament dalt de l'entarimat o en algun lloc emblemàtic. Consisteix en fer un Cordó, una Trena i un Cordó ininterrompudament.
El Ball de Galerons o "Rotllet" és una jota amb galanteig que ballen la parella de Galerons. Ballen entre ells un primer cop, després cada Galeró ho fa amb un altre Gitano o Gitana, per acabar una altra vegada ballant els Galerons junts.
La Passada serveix per entrar al lloc on es ballarà, i també per marxar d'allà quan el ball s'ha acabat. Cada parella de gitanos, agafats de la cintura, entren o surten al compàs de la música.
L'esquema general del Ball de les Gitanes ha quedat fixat en 3 parts.
La Passada d'entrada
El Ball de Cintes o Galerons
La passada de sortida
Músiques
Acompanyament musical: gralles i timbal.
Versos
El Ball de les Gitanes de Vilafranca a més de ser un ball de cintes també és considerat un ball parlat. Els integrants dansen les seves coreografies a la vegada que interaccionen entre ells i amb el públic teatralitzant situacions cotidianes del dia a dia. Les lloances del Capità, els negocis de la Cordonera, la baralla d'enamorats protagonitzada pels Galerons, declaracions d'amor i lamentacions... Donen lloc a escenes còmiques plenes de sàtira social. Per aquest motiu a Vilafranca a més de ballar durant la Festa Major, cada 31 d'Agost tenen lloc els versos a la Plaça de la Vila.
Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i que és molt utilitzat fins avui en dia, és el tradicional vers de “Gitanilles!”. Aquest és un crit de guerra de tot el grup, no pertany a cap personatge en concret, i apareix al llarg de la representació del ball parlat per anunciar-nos la part coreogràfica a realitzar:
Gitanilles! (Eh!)
Aquestes sí que son gitanes,
Gitanes de condició,
I per nostres culpes i errades.
Us farem aquest cordó!
Durant les cercaviles abans de les actuacions es fan versos de carrer. Cada gitano agafa el seu torn de paraula quan ho creu oportú per a recitar un vers, ja sigui d'amor, de crítica social o per escandalitzar el públic.
Els versos del dia 31 d'Agost, celebrats durant l'exhibició de balls, es renoven cada any tot seguint el patró d’un esquema fixat dels diferents personatges del ball, creant així una simbiosis entre la tradició i la modernitat. L'ordre i el motiu d'actuació és el següent:
El Capità i L'Estaquirot, presentant el ball.
La Gitana Primera, repassant la situació política actual.
Els Galerons, en una actuació amorosa plena de sàtira.
La Gitana Segona, fent èmfasi a les injustícies socials.
El Gitano Segon, arreglant els problemes en l'intent d'enamorar-la.
La Cordonera, comentant la salut del comerç local.
Tot els membres, acomiadament del ball.
El Vestuari
Les Gitanes vesteixen amb vestits humils en els que destaquen els cosets de diferents colors i les faldilles que les fan saltar i girar mentres ballen. Elles s'arreglen i es pentinen per l'ocasió, decoren el cabell amb flors i cintes al gust de cadascuna, i porten arrecades d'època que presumeixen amb salero. La indumentària complerta consta de la faldilla, de gamma marró i verda, les decoren amb flors fetes de vetes de diferents colors. A la part de dalt porten el cosset, dels quals cap és igual ni en la forma ni en el color. Als vespres, quan fresqueja, fan servir el mantó que serveix per abrigar. Els mantons són llisos i sense serrell, els seus colors són el negre, gris perla, granat i blau.Van calçades amb espardenyes negres amb la punta blanca, i a les mans porten les castanyoles que toquen al ritme de la música.
La indumentària dels gitanos és més austera, ja que hi predomina el color blanc cru amb tocs de color senzills. Tant la camisa, oberta de dalt per ensenyar pit i amb flors fetes de vetes de diferents colors cosides, com el pantaló són crus. El faldellí i els camalls amb cascavells, juntament amb la faixa de color morat són el que donen color al vestit. Pels balladors amb cintes el color del faldellí i dels camalls és blau marí o vermell, sent aquests diferents pels galerons, Capità i Estaquirot. Al cap hi porten l'accesori més característic del seu vestit, el mocador, ja que cadascú porta el color que més li agrada i se'l lliga com millor li escau. Van calçats amb espardenyes de set vetes de color negre, i a les mans també porten castanyoles.
Els Galerons utilitzen una tonalitat més clara respecte de la resta de gitanos. Això és així perquè representen la parella més jove del grup i el blanc és color de puresa. Tant la faldilla de la Galerona com el faldellí del Galeró són de color beix amb un vió blau cel a la part inferior. Aquest blau és el mateix que s'utilitza en el cosset i el mantó de la noia i en el mocador i els camalls del noi. Van calçats igual que la resta de gitanes, i com a balladors també porten castanyoles.
Per últim, el Capità i l'Estaquirot vesteixen com els balladors amb la diferència que el seu conjunt de faldellí i camalls és negre. El seu mocador també ho és. El Capità duu un fuet com el que s'utilitza per guiar els cavalls del carro i així poder obrir pas a les cercaviles en les que marca l'inici de les coreogràfies; l'Estaquirot porta i aguanta el pal. Els dos porten creuat a les espatlles un sarró en el qual es guarden les coses dels membres del grup.